Tecnologies en l'educació

La tecnologia educativa és el resultat de les pràctiques de diferents concepcions i teories educatives per a la resolució d'un ampli espectre de problemes i situacions referits a l'ensenyament i l'aprenentatge, recolzades en les TICs (tecnologies d'informació i comunicació). S'entén per tecnologia educativa a l'acostament científic basat en la teoria de sistemes que proporciona a l'educador les eines de planificació i desenvolupament, així com la tecnologia, busca millorar els processos d'ensenyament i d'aprenentatge a través de l'assoliment dels objectius educatius i buscant l'efectivitat i el significat de l'aprenentatge.

En primer lloc, l’ensenyament presencial amb el suport de les TICC pretén canviar l’enfocament de les classes i  la metodologia que es feia servir tradicionalment, la qual sE centrava en l’exposició magistral per part del professorat sense cap espai perquè l’alumnat pogués participar, col·laborar en diferents tasques, interaccionar, comunicar-se, ser més autònom, etc.

Amb el suport de les TICC, l’ensenyament presencial es pot centrar més en l’aprenentatge que realitza l'alumnat, ja que s’aprofiten les TICC per a millorar els processos educatius. Ara bé, el suport d'aquestes no garanteix en si que les pràctiques docents canviïn, ja que això depèn essencialment de l'elecció del model pedagògic i de l'estil docent.

Avantatges	Desavantatges
•   S’aprèn de manera diferent. •   Capten l’atenció de l’alumnat. •   Faciliten l’accés a la informació. •   Podem comunicar-nos sense importar-nos ni el temps ni l’espai. •   Faciliten la tasca del mestre. •   Ajuden a les persones a ser més autònomes. Permeten treballar des de casa.	•   Aïllen a les persones. •   Són difícils de manipular segons per a quines edats. •   Sempre estàs localitzat. •   Creen dependència. •   Afavoreixen el sedentarisme. •   Disminueixen la creativitat. Són més freds a l’hora de comunicar-nos.

Entre els avantatges podem dir que gràcies a les TICC disposem de nous recursos a l’aula per facilitar l'aprenentatge als alumnes d'una manera més motivadora, és una eina més potent per a captar l’atenció dels infants.

A més a més, les noves tecnologies faciliten l'accés a la informació d'una manera econòmica, fàcil i ràpida. Avui dia, tothom té accés a la xarxa i una disponibilitat d’ordinador sigui propi, sigui a través de biblioteques, i, gràcies a això, podem obtenir informació, analitzar-la i organitzar-la, podem aprofundir molt fàcilment en un tema que ens interessi especialment amb una facilitat molt superior a la que proporcionaven els mitjans anteriors.

S'han d'utilitzar amb mesura. Cada individu haurà de buscar el rendiment que per ell té sentit, marcant els seus límits a l’hora d'utilitzar-les.

L'actual societat de la informació, caracteritzada per l'ús generalitzat de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en totes les activitats humanes i per una forta tendència a la mundialització econòmica i cultural, comporta una nova cultura que suposa noves formes de veure i entendre el món que ens envolta, l'ús de noves màquines i instruments i la implantació de nous valors i normes de comportament. 

En aquest nou context i per a afrontar els continus canvis que imposen en tots els ordres de la nostra vida els ràpids avanços científics i la nova "economia global", els ciutadans ens veiem obligats a adquirir unes noves competències personals, socials i professionals que, encara que en gran mesura sempre han estat necessàries, avui en dia resulten imprescindibles.

A l'assignatura de història i antropologia de l'educació, el meu grup (format per l'Alejandra Portavella, l' Ana Escoda, la Clara Hott i jo), hem realitzat un treball sobre el següent vídeo:

El vídeo titulat Senyoreta 2.0, és veu com les noves tecnologies han aparegut a les aules "sense avisar" i que en pensen diferents professors i alumnes sobre això. Es transmet la idea de què hi ha una disfunció en l’educació, els nens saben fer-les servir més que els mestres, ja que les tecnologies han entrat a les aules sense picar a la porta. Aquestes han vingut per quedar-s'hi i encara no és clar quin paper tindran en l'aprenentatge. Al llarg del programa es presenten diverses opinions de mestres i alumnes que giren al voltant dels principals usos de les tecnologies, del coneixement que tenen els alumnes, dels possibles perills i d’alguns dels projectes que incorporen aquestes eines en escoles de Catalunya com l'Institut-Escola Jacint Verdaguer de Sant Sadurní d'Anoia, l'escola de Bordils al Gironès i escola rural d'Alfés al Segrià. Ara bé, per molt que hi hagi diversitat d’opinions, acaben afirmant que la tecnologia a les aules és imprescindible i que les escoles han d’estar preparades per aquest canvi, tant els mestres com els materials que s’ofereixen.

Com a futura mestra m'ha semblat que és un reportatge molt interessant. Crec que les tecnologies són un suport a les aules que poden facilitar la feina com a mestre i fer que les classes siguin més visuals i dinàmiques. Estic totalment d'acord en l'aplicació d'aquestes a les aules, i que no tan sols els professors puguin gaudir d'elles per realitzar la classe, sinó que els alumnes també ho puguin fer i participar.