Recitació / Salvador Espriu 100 anys

Per celebrar els 100 anys del naixement de Salvador Espriu, Arenys de Mar va acollir el Concert del Centenari Salvador Espriu. La població maremesca és on el poeta, nascut a Santa Coloma de Farners, situava la Sirena del seu imaginari poètic i on va ser enterrat al febrer del 1985.

Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 – Barcelona, 22 de febrer de 1985) fou un poeta, dramaturg i novel·lista català, considerat un dels renovadors, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau, de la prosa catalana de les fórmulesnoucentistes.

La producció literària d'Espriu és extensa, però cal destacar els llibres de poemes El cementiri de Sinera, El caminant i el mur i La pell de brau, probablement la seva obra més coneguda, en què desenvolupa la visió de la problemàtica històrica, moral i social d'Espanya. Al llarg de la seva obra poètica (d'estil modernista) , Espriu desenvolupa un món propi, identificat amb "Sinera", que és el nom d'Arenys llegit al revés. Primera història d'Estherés la seva primera obra dramàtica, qualificada per l'autor com una "improvisació per a titelles", pel seu caràcter grotesc. Més tard va escriure Una altra Fedra, si us plau, a petició de l'actriu Núria Espert.

A l'acLes musicacions de poemes seus fetes per Raimon han contribuït molt a difondre la seva obra. Cal remarcar les Cançons de la roda del temps i el poema He mirat aquesta terra, magnífica contemplació de Catalunya mitjançant el paisatge d'Arenys de Mar. Segons el mateix Espriu, Raimon cantava els seus poemes com ningú no ho havia fet mai.

Les cançons del centenari, les van interpretar Marina Rossell, Maria del Mar Bonet -amb dos temes de Baltasar Rosselló-Pòrcel, amic d'Espriu i de qui també se celebra el centenari-, Gerard Quintana, Roger Mas, Monica Green, Anna Roig, Dídac Rocher, Rosa Pou, Ivette Nadal i Joan Colomo. Les lectures dels poemes i de la prosa espriuencs, que van ser el fil conductor de l'espectacle, van anar a càrrec de les actrius Dolo Beltran i Sílvia Bel. I l'acròbata Ingrid Esperanza va intervenir també acompanyant els cantants i els actors.

L'escenografia muntada a la plaça de la Sardana d'Arenys era molt especial, situada en un estany d'aigua fet per a l'ocasió. La direcció, selecció de textos i escenografia van anar a càrrec de Lluís Danés i la direcció musical, de Xavi Lloses, que va arranjar bona part de les versions musicals, a partir de les lletres de poemes d'Espriu. L'espectacle va lligar la prosa, la poesia i les músiques.

Recitar: dir en veu alta un text literari amb l'entonació adequada per realçar el seu contingut poètic.

Canals per on entra la poesia

• Musicalitat en la veu

• Melodia en els versos

• Sentiment del que recita

• Memorització del text. Una tècnica per fer-ho és repetir moltes vegades el text.

• La correcta pronunciació/entonació dels sons i el reconeixement de les corresponents grafies, segons les varietats diatòpiques o diastràtiques que convinguin al poema.

• El domini dels enllaços fònics (sonoritzacions, geminacions, sinalefes, elisions i hiatus).

• L'allargament o acurtament expressiu de les vocals tòniques del text, quan la seva funció rítmica ho exigeixi.

• La delimitació dels períodes sintàctics en la seva dimensió de modulacions significatives.

Memorització feta a classe

Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica,
va tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics.
Si la gallina no hagués estat xica, tica, mica, camacurta i ballarica,
els seus fills no haurien estat xics, tics, mics, camacurts i ballarics.