Joan Margarit i Consarnau

Joan Margarit i Consarnau neix a Sanaüja, a la comarca de la Segarra, en un moment de la Guerra Civil Espanyola quan el front d’Aragó ja era a prop d’aquelles terres, l’11 de maig del 1938, fill de Joan Margarit i Serradell, arquitecte, de Barcelona, i Trinitat Consarnau i Sabaté, mestra, de L’Ametlla de Mar.

El pare i la mare s’havien casat el juliol de 1936 a Barcelona, però la Guerra Civil els va obligar a retirar-se a Sanaüja, a casa de l’àvia paterna, on va néixer el poeta.

Acabada la guerra i fins el 1948, la família canvia moltes vegades de domicili: Barcelona, Rubí, Figueres i Girona. De retorn a Barcelona, la família viu davant del Turó Park i Joan Margarit fa el batxillerat a l’Institut Ausiàs March que aleshores estava situat al carrer Muntaner.

L’any 1954 la família es trasllada a les illes Canàries i, des del 1956, Margarit passa els cursos acadèmics a Barcelona per estudiar arquitectura, al Col.legi Major Sant Jordi, on residirà fins el 1961. El 1962 coneix Mariona Ribalta amb qui es casa l’any següent, instal·lant-se al carrer Sardenya de Barcelona, a tocar de la plaça Sanllehy. Allí neixen les seves filles Mònica, Anna i Joana, i el seu fill Carles.

Margarit s’havia donat a conèixer com a poeta en castellà el 1963 i el 1965. Després d’un llarg parèntesi de deu anys, escriu “Crónica”, publicat pel seu amic Joaquim Marco, director de la col·lecció “Ocnos”, de Barral Editores. A partir del 1980, inicia la seva obra poètica en català.Des del 1975, Margarit i la seva família viuen a Sant Just Desvern, on també hi ha l’estudi d’arquitectura que comparteix amb Carles Buxadé, l’amic i soci, des del 1980. Des del 1968, Margarit és catédràtic, jubilat actualment, de Càlcul d’estructures de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona.

Per començar la classe d'avui, hem escoltat aquest poema d'ell:

Estic dormint amb tu i sento passar els trens.

Em travessen el front els llums de finestrelles

estripant el vellut blau fosc d'aquesta nit.

L'estona de silenci em deixa un llum vermell,

la nota a un pentagrama de cables i de vies

obscures i lluents. Estic dormint amb tu

i els sento com s'allunyen amb el soroll més trist.

Potser m'he equivocat no pujant en un d'ells.

Potser l'últim encert és -abraçat a tu-

deixar que tots els trens se'n vagin en la nit.

He trobat la següent pàgina sobre Joan Margarit. Aquesta és l'oficial de l'autor on pots trobar poemes d'ell, un esbós biogràfic, una biografia, els seus premis i com contactar via correu.

http://www.joanmargarit.com

Twitter

Twitter és un servei de microblogging que permet els seus usuaris enviar i llegir missatges de text d'una longitud màxima de 140 caràcters (denominats tweets, tuits, o piulades) per mitjà del mateix web de Twitter.

Aquestes actualitzacions es mostren a la pàgina de perfil de l'usuari, i són també enviades de forma immediata a altres usuaris que han triat l'opció de rebre-les. L'usuari original pot restringir el seguiment d'aquests missatges només per part dels membres del seu cercle d'amics, o permetre el seu accés a tots els usuaris, que és l'opció per defecte.

Els usuaris poden rebre les actualitzacions des de la pàgina de Twitter, mitjançant missatgeria instantània, SMS, RSS i correu electrònic. Es calcula que es publiquen uns 130 milions de piulades al dia.

(Logo Twitter)

Degut a la poca transcendència de molts dels missatges i a la limitació de caràcters d'aquests existeixen crítiques i dubtes pel que fa a la utilitat d'aquest servei. Però darrerament han començat a aflorar idees més que interessants entorn d'aquest servei. Una clara innovació és la utilització de Twitter per part d'alguns mitjans de comunicació, permetent als seus lectors rebre les notícies en la seva web, mòbil, messenger o el mateix Twitter, així com accedir a altres serveis oferts per aquests. Durant el 2011 es va posar de moda entre els seus usuaris comentar en directe programes de televisió mitjançant aquesta plataforma.
També s'estén el seu ús en el camp de l'educació, tant en la comunicació entre l'alumnat i el professorat com entre membres de les diferents comunitats educatives. Al 2011, el Twitter va resultar una eina de gran utilitat per difondre i organitzar grans moviments de resposta ciutadana. Així, cal destacar el paper destacat del Twitter en les revoltes al món àrab així com al moviment del 15-M a l'estat espanyol i la resta del món.

(Taula que mostea el contingut dels tuits més habituals)

     1. Noticias     2. Mensajes basura (spam)     3. Autopromoción     4. Cháchara sin sentido     5. Conversaciones     6. Mensajes repetidos

Quan accedim per donar-nos d'alta en Twitter a través del buscador de Google surt la pantalla següent:

Dona l'opció a fer un compte nou (registrar-te) o entrar al teu compte ja creat. Quan ja formes part de Twitter, apareix la pàgina principal.

Els usuaris poden agrupar missatges sobre un mateix tema mitjançant l'ús d'etiquetes de coixinet – paraules o frases iniciades mitjançant l'ús d'una "#" (coixinet) conegudes com a hashtag,30 el seu nom original en anglès i el que s'utilitza normalment en Twitter. De forma similar, la "@" (arrova) seguida d'un nom d'usuari s'usa per esmentar o contestar a altres usuaris.31 Per tornar a marcar un missatge d'un altre usuari, i compartir-ho amb els mateixos seguidors, la funció de retuit es marca amb un "RT" en el missatge.

(Pàgina principal d'un compte de Twitter)

La xarxa permet enviar missatges de text pla de curta longitud, amb un màxim de 140 caràcters, anomenats tweets, que es mostren a la pàgina principal de l'usuari. Els usuaris poden subscriure's als tuits d'altres usuaris – a això se li crida "seguir" i als usuaris abonats se'ls crida "seguidors" o "followers".

Jo tinc dos Twitters, un personal i un altre per la universitat:

Per defecte, els missatges són públics, podent difondre's privadament mostrant-los únicament a uns seguidors determinats. Els usuaris poden tuitear des de la web del servei, amb aplicacions oficials externes (com per a telèfons intel·ligents), o mitjançant el Servei de missatges curts (SMS) disponible a certs països.11 Si ben el servei és gratis, accedir a ell via SMS comporta suportar tarifes fixades pel proveïdor de telefonia mòbil.

(Finestra que s'obre quan volem escriure un tweet)

Personalment, considero que Twitter és una de les millors eines de comunicació, ja que contínuament pots estar fent twits i que la gent o els teus amics si ho tens tancat ho puguin llegir. Cada vegada més persones formen part d'aquesta gran xarxa social, les persones més conegudes de tot el món ho tenen i pots seguir les seves continues piulades. Això és el que més m'agrada!!! Poder veure que fan els famosos i que escriuen  en cada moment. 

La veritat que jo ho utilitzo moltíssim, estic gairebé tot el dia mirant aquesta pàgina, Instagram, Facebook... Perquè vaig decidir descarregar aquestes eines com a aplicacions per al mòbil i cada vegada que m'avorreixo les miro i llegeixo el que la gent posa. Això pot ser alguna cosa dolent, perquè tinc bastant vici i no m'agrada dependre tant d'una cosa tan ximple com aquesta. Moltes vegades llegeixo les notícies, ja que sóc seguidora de diaris i pàgines oficials de notícies. Recomano que a la gent que li agradi estar al dia de totes les notícies i actualitzat s'integri en aquesta gran xarxa.

Procés de composició textual

Dividim el procés de composició textual en tres etapes diferenciades. L'escriptura és un procñes no lineal on no es passa per les diferents etapes de manera lineal i ordenada fins arribar a la redacció final d'un escrit.

Cosiderat com a procès mental, que s'esdeve a la ment. Un model lligat, és a dir, organitzat i interelacionat. És complex (no complicat), intervenen forces elements.  S'ha de tenir ben clares les tres etapes (planificacio, redacció i revisió) i intentar ser el màxim de metòdics en aconseguir els objectius de cadascuna de les tres.

Planificació

Establir els objectius que volem aconseguir amb el text i dur a terme una estratègia determinada per recollir, seleccionar i ordenar la informació que volem transmetre.

1.1 Anàlisi de la situación comunicativa

• Tipus de destinatari

• Tema

• Objectius

• Extensió

1.2 Recollida de la información

• Pluja d'idees

• Documentació

• Les 6 W (qui, que, on, quant, per què, com)

• Prendre apunts

1.3 Selecció i ordenación de la informació

• Selecció de les idees

• Ordenació de les idees

• Tècniques d'agrupació

• Tècniques d'ordenació

Composició/ Redacció

Transformar els plans i les idees en llenguatge escrita, és a dir, en un text coherent, estructurat d'una manera determinada i amb uns trets estilístics concrets, tenints en compte les característiques de la coheréncia, cohesió, correcció i variació.

2.1 Estructura del text

• Paràgraf: senyal per distinguir les diverses parts d'un discurs. També és considerat com a unitat temàtica.
• Connectors: elements de cohesió textual, que organitzen i relacionen els paràgrafs. Funcionen com senyals visuals.

      Tipus:

         -Conjuncions i locuciones conjuntivas

         -Preposicions i locucions prepositives

         -Adverbis i locucions adverbials

         -Altres paraules o expressions

      Funcions:

          -Senyalitzar

          -Organitzar

             -Relacionar

2.2 Puntuació

• Coma
• Punt i coma
• Punt
• Dos punts
• Punts suspensius
• Signes d'entonació
• Prèntesis
• Guions
• Cometes

2.3 Estil

• Adequació: analitzar la situación comunicativa amb deteniment, tenir en compte el registre triat i usar les parrales i expressions adequades a aquest registre.

• Claredat: cal que ens fem entendre. Fer servir paraules d'ús corrent i construccions sintàctiques que facilitin la comunicació amb el lector.

• Precisió: cada paraula ha de reflectir al màxim la realitat que voleu expressar.

• Concisió: substituir l'artificiositat per la naturalitat.

• Variació: evitar les repeticions innecessàries ja que repetir una paraula o idea massa vegades al llarg d'un mateix text. 

Revisió

Evaluar el que hem escrit, decidir si s'adiu amb les nostres expectatives i si convé, modificar el que calgui per tal de millorar el text. No només revisem el text al final, sinó que durant el procés de readacció també.

3.1 Revisió de continguts

• Coherència: unitat temàtica d'un missatge, de manera que el receptor té la sensació de trobar-se davant un tot estructurat que transmet un missatge i no davant frases aïllades.

• Cohesió: textos ben articulats i que les paraules i les oracions estiguin connectades.

• Adequació: conjunt de recursos lingüístics que usem per tal que un text s’adapti al registre i a la finalitat comunicativa per a la qual ha estat pensat.

3.2 Revisió gramatical i de convencions

• Correcció
• Variació 

Publicitat (llenguatge audivisual)

La publicitat és una activitat comunicativa encaminada a aconseguir uns objectius dintre de la comercialització, procés de posar un producte en venda utilitzant el màrqueting, tècnica de conèixer el mercat, i així mitjançant canals de difusió, difondre missatges de promoció del producte a comercialitzar. La publicitat s'ha establert com una tècnica de comunicació massiva imprescindible per al funcionament dels mitjans de comunicació moderns. No sols difonen informació i missatges sinó que manté econòmicament molts mitjans per als quals és la principal font d'ingressos. La publicitat investiga i analitza el públic i context social a servint-se de distintes disciplines com la psicologia, sociologia, antropologia, estadística i economia entre altres.

És, per damunt de tot, comunicació, sent els seus elements principals un emissor que envia un missatge a través d'uns canals a un receptor amb la intenció de modificar el seu comportament de compra. La publicitat es pot considerar, en la seva transmissió a través dels seus diferents mitjans. La publicitat no només proporciona informació sobre productes concrets, sinó que a més, comunica informació sobre la classe de persones que hem de considerar atractives, els llocs on ens hauria agradat viure i els estàndards que hem d'observar en la manera de vestir, de parlar, etc.
No és tan sols una eina a l'abast de les empreses, sinó que també és un instrument útil per a les organitzacions sense afany de lucre, per promoure causes socials i també per a les administracions públiques per mantenir informada la població. És molt més, doncs, que una activitat econòmica.

A la classe d'avui, hem visualitzat els següents anuncis que ens han fet reflexionar sobre la publicitat d'avui en dia.

Vídeo Estrella Damm 2009

Des de l'any 2009 Estel Damm ha dut a terme una sèrie d'espots que es relacionen amb l'estiu i els temes musicals del qual s'han convertit en els més populars de l'època estival. Summercat, del grup Billie the Vision and the Dancers, va ser la banda sonora de l'anunci de 2009. Ha aconseguit crear un nou concepte. Una idea creada a través de la publicitat. Prendre consciència de l'elaboració dels missatges audiovisuals transmeten un concepte i objectiu.

_________________________________________________________________________________

Vídeo Guillermo Orozco

El que veiem a les pantalles no és la realitat. Interpretació del que hi ha darrere. Cada medi té un codi, s'ha d'aprendre un mínim d'aquests. El fonamental és entendre la relació entre els nens i la televisió, aquest ha sigut intervingut per l'escola i la família.

Els nens consumeixen i interactuen amb pantalles pel que succeeix en la família i després a l'escola. La primera responsabilitat d'educar un nen la tenen ambdues institucions.

Els infants, s'eduquin a partir de tot allò que veuen. Per tant, calç que les audiències tinguin en compte que tenen una gran responsabilitat en l'educació. Els mitjans de comunicació són influents en la formació dels infants i gent ja adulta.

Segons el conferenciant, no s'està dotant la perspectiva pedagògica per al seu ús. És insuficient tenir una biblioteca amb llibres, un radiocasset... No hi ha consciència de la importància de les noves tecnologies. No és el mateix ensenyar a travès de vídeos o utilitzar un llenguatge audiovisual que a una classe presencial del professor. S'està malbaratant l'ús de la tecnologia i hi ha una percepció falsa sobre que estem traient el profit més gran possible.

Cal tenir competències educatives mínimes interactuar correctament. Les noves generacions vinents amb el xip incorporat. No és cert, simplement que tenen menys resistències i una ment més oberta per comunicar-se per mitjà de més canals. Tenen millor disposició. S'ha de fer un procés d'educació i tenir clar que competències desenvolupar. L'audiovisual forma part de la nostra vida quotidiana. Hi ha una tendència a alienar-nos, tots sentim i pensem similarment.

_________________________________________________________________________________

Vídeo anunci de Galerias

La música que apareix és clàssica, més concretament un vals.

Missatge subliminar:

• Mestres durs
• Silenci
• Els nens tenen ganes de marxar de l'escola
• Caos (baixar les escales corrent, estirar de les cues...)

Tècnica:

• Càmara lenta (vista)
• Llum (vista)
• Música (so)

Quan parlem d'educació audiovisual, prendre consciència de quin missatge subliminar hi ha darrere. Això va creant un imaginari.

_________________________________________________________________________________

Vídeo anunci Barbie

Representa l'abandonament d'un gos. El nen veu passar a la nena i s'envà amb ella, deixant al gos sol, quan l'estava dient que mai l'abandonaria.

_________________________________________________________________________________

Vídeo anunci Seat

_________________________________________________________________________________

Video anunci Golf

Recitació / Salvador Espriu 100 anys

Per celebrar els 100 anys del naixement de Salvador Espriu, Arenys de Mar va acollir el Concert del Centenari Salvador Espriu. La població maremesca és on el poeta, nascut a Santa Coloma de Farners, situava la Sirena del seu imaginari poètic i on va ser enterrat al febrer del 1985.

Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 – Barcelona, 22 de febrer de 1985) fou un poeta, dramaturg i novel·lista català, considerat un dels renovadors, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau, de la prosa catalana de les fórmulesnoucentistes.

La producció literària d'Espriu és extensa, però cal destacar els llibres de poemes El cementiri de Sinera, El caminant i el mur i La pell de brau, probablement la seva obra més coneguda, en què desenvolupa la visió de la problemàtica històrica, moral i social d'Espanya. Al llarg de la seva obra poètica (d'estil modernista) , Espriu desenvolupa un món propi, identificat amb "Sinera", que és el nom d'Arenys llegit al revés. Primera història d'Estherés la seva primera obra dramàtica, qualificada per l'autor com una "improvisació per a titelles", pel seu caràcter grotesc. Més tard va escriure Una altra Fedra, si us plau, a petició de l'actriu Núria Espert.

A l'acLes musicacions de poemes seus fetes per Raimon han contribuït molt a difondre la seva obra. Cal remarcar les Cançons de la roda del temps i el poema He mirat aquesta terra, magnífica contemplació de Catalunya mitjançant el paisatge d'Arenys de Mar. Segons el mateix Espriu, Raimon cantava els seus poemes com ningú no ho havia fet mai.

Les cançons del centenari, les van interpretar Marina Rossell, Maria del Mar Bonet -amb dos temes de Baltasar Rosselló-Pòrcel, amic d'Espriu i de qui també se celebra el centenari-, Gerard Quintana, Roger Mas, Monica Green, Anna Roig, Dídac Rocher, Rosa Pou, Ivette Nadal i Joan Colomo. Les lectures dels poemes i de la prosa espriuencs, que van ser el fil conductor de l'espectacle, van anar a càrrec de les actrius Dolo Beltran i Sílvia Bel. I l'acròbata Ingrid Esperanza va intervenir també acompanyant els cantants i els actors.

L'escenografia muntada a la plaça de la Sardana d'Arenys era molt especial, situada en un estany d'aigua fet per a l'ocasió. La direcció, selecció de textos i escenografia van anar a càrrec de Lluís Danés i la direcció musical, de Xavi Lloses, que va arranjar bona part de les versions musicals, a partir de les lletres de poemes d'Espriu. L'espectacle va lligar la prosa, la poesia i les músiques.

Recitar: dir en veu alta un text literari amb l'entonació adequada per realçar el seu contingut poètic.

Canals per on entra la poesia

• Musicalitat en la veu

• Melodia en els versos

• Sentiment del que recita

• Memorització del text. Una tècnica per fer-ho és repetir moltes vegades el text.

• La correcta pronunciació/entonació dels sons i el reconeixement de les corresponents grafies, segons les varietats diatòpiques o diastràtiques que convinguin al poema.

• El domini dels enllaços fònics (sonoritzacions, geminacions, sinalefes, elisions i hiatus).

• L'allargament o acurtament expressiu de les vocals tòniques del text, quan la seva funció rítmica ho exigeixi.

• La delimitació dels períodes sintàctics en la seva dimensió de modulacions significatives.

Memorització feta a classe

Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica,
va tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics.
Si la gallina no hagués estat xica, tica, mica, camacurta i ballarica,
els seus fills no haurien estat xics, tics, mics, camacurts i ballarics. 

Grans fotografs

Com a apasionada de la fotografia, he volgut fer una nova entrada fent referencia a dos dels grans fotografs de la història.

La meva primera camàra m'he la va regalar fa 5 anys la meva mare. La segona va ser fa 3 anys, per nadal. Va ser el millor regal que recordo de tots els nadals, ja que l'havia demanat mil i un cops. Aquesta és la Nikon,amb la qual els caps de setmana, quan viatjo o simplement quan quedo amb els meus amics i amigues utilitzo sempre.

Quan vaig complir els 18, hem van regalar aquesta Diana+ amb tots els accessoris i objectius que hi ha. M'encanta!!!

¿ S a b i e s     q u e… ?
La fotografia en color va ser desenvolupada durant el segle XIX. Els experiments inicials no van ser capaços d'aconseguir que els colors es quedessin fixats en la fotografia. La primera fotografia en color va ser obtinguda pel físic James Clerk Maxwell el 1861.



Arnold Newman

Arnold Abner Newman (Nova York, 3 de març de 1918 - 6 de juny de 2006) va ser un fotògraf nord-americà molt conegut pels seus retrats d'artistes.

Va néixer a Manhattan però pas la seva infància en Atlantic City i després va realitzar estudis d'art a la Universitat de Miami, però va haver d'interrompre'ls per motius econòmics. En 1939 va començar a treballar a Filadèlfia per a una cadena d'estudis fotogràfics que realitzava retrats ràpids a un preu baix. Va col·laborar en diverses revistes com Harper's Bazaar i Fortune. També en els diàris New York Estafis, "Portfolio" o "Werbung".

Encara que realitzava tot tipus i fotografies, van anar els retrats els que li van concedir major rellevància. Una característica dels seus retrats és l'ocupació d'elements o objectes que es relacionen amb els interessos o la professió del personatge fotografiat. El seu estil s'ha conegut com a "retrat ambiental".

El propi Newman reconeix la influència en el seu treball dels fotògrafs del programa de l'oficina d'Administració de Seguretat Agrària (Farm Security Administration) i en particular de Walker Evans. En els seus retrats presenta una acurada composició, acostuma emprar perspectives formals i els dota amb certa profunditat psicològica. Va realitzar retrats a gran quantitat d'artistes i personatges famosos, entre ells es troben: Marcel Duchamp i Piet Mondrian, Igor Stravinski que és un dels seus retrats més coneguts, Dwight D. Eisenhower, Salvador Dalí, Pablo Picasso, Haile Selassie, Bob Moses, Marilyn Monroe, Alfred Krupp, Francisco Franco, Henry Miller, Truman Capot, Ronald Reagan, Paul Auster o Woody Allen. Quan realitzava un retrat feia una sèrie de preses en una fulla de contactes on finalment seleccionava una o diverses d'elles.

Annie Leibovitz

Annie Leibovitz (Waterbury, Connecticut, 2 d'octubre de 1949) és una fotògrafa estatunidenca. Va ser la primera dona a exposar la seva obra en la National Portrait Gallery de Washington DC i l'última de retratar el músic John Lennon, abans que aquest fos assassinat el 1980. L'any 1984 va ser guardonada per l'Associació dels Estats Units d'Editors de Revistes com a Fotògrafa de l'any. El 1988 va rebre el premi Clio per la campanya publicitària de American Express. A l'abril del 2000, la Biblioteca del Congrés dels Estats Units li va donar el títol de «Llegenda vivent». El 2005, la revista American Photo la va nomenar la fotògrafa més influent dels nostres temps. El maig de 2013 va ser guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats.
És la fotògrafa millor pagada del món i ha treballat per a revistes com Vanity Fair, Rolling Stone i Vogue.
Encara que és coneguda principalment pels seus retrats de celebritats, Leibovitz ha precticat la fotografia documental i de paisatges, contractada per l'editorial Conde Nast Publications des de 1993.

Prezi

Prezi és un un programa de presentacions per explorar i compartir idees sobre un llenç virtual basada en la informàtica en núvol (programari com a servei). Prezi es distingeix per la seva interfície d'usuari amb zoom, que permet als usuaris disposar d'una visió més apropada o més allunyada de la zona de la presentació. Prezi permet als usuaris visualitzar i navegar a través de la informació dins d'un espai 2,5D.

S'utilitza com a plataforma de pont entre la informació lineal i la no lineal, i com una eina de presentació d'intercanvi d'idees, ja sigui de forma lliure o be estructurada. El text, les imatges, els vídeos i altres mitjans de presentació es col·loquen sobre el llenç, i es poden agrupar en marcs. Després, els usuaris designen la grandària relativa i la posició entre tots els objectes de la presentació i com es fa el desplaçament entre aquests objectes, així com la ampliació/allunyament. Per a les presentacions lineals, els usuaris poden construir una ruta de navegació prescrita.

Quan vols accedir a Prezi, ports registrarte o identificarte amb el teu compte ja fet. 

Una vegada formes part de Prezi, pots començar a utilitzar aquesta eina per fer noves presentacions. Hi ha dos tipus: la versió en el núvol o gratuïta i la versió en l'escriptori o de pagament. Prezi també ofereix una llicència especial per a estudiants i educadors. 

Per començar una nova presentació cliquem en "Els teus prezis", una opció que hi ha en la part superior de la pàgina, i una vegada en ella li donem a "bou prez". Apareixerà una altra pestanya, en la qual es veuran els diferents tipus possibles de plantilles que podem usar per fer la presentació. És necessari recordar que prezi es caracteritza per ser una presentació que mostra les seves diapositives en un ordre cronològic i especial, per la qual cosa les diferents plantilles que veurem seran simples i es dividiran en diversos apartats que tindran un ordre i unes formes diferents:

Les plantilles de prezi es divideixen : d'una banda, està la diapositiva principal, la portada del tema que es va a presentar, o on es desenvolupa la idea principal del mateix. Les altres diapositives presenten les diferents idees en les quals es divideix la idea principal, d'aquesta manera s'organitza la informació. En tots dos tipus de diapositives es pot afegir, fotos, vídeos, gràfics…

Funcions:

• Assegura l'impacte visual del contingut. Amb la facilitat d'importar imatges, mapes, documents PDF i l'experiència cinematogràfica de la funció de “zoom”, les persones sentiran com si es transportaran a el “món” que hagis dissenyat.

• És una pissarra interactiva amigable. És interessant oferir aquestes presentacions als joves a través de l'iPad, doncs poden prestar especial atenció amb la navegació táctil.

• Pot mantenir el domini públic a la Internet perquè les persones revisin tot el material des d'on vulguin.

• És una gran eina per a les sessions interactives en classe o projectes de grup. Els estudiants poden col·laborar en temps real (fins a un màxim de 10) a l'aula o a casa.

• Es pot convertir un arxiu de PowerPoint a Prezi amb la funció “PowerPoint Import“.

A la classe de GTIC, he realitat el meu primer Prezi. Aquesta primera presentació feta  amb aquesta eina, m'ha semblat una experiència molt productiva, ja que a partir d'aquest primer contacte he après a fer presentacions més originals i elaborades pels futurs treballs. 

Power Point

El Microsoft Power Point és un programa que permet fer presentacions, i és usat àmpliament els àmbits de negocis i educacionals. Va ser dissenyat per a fer presentacions pràctiques amb text esquematitzat, fàcil d'entendre, animacions de text i imatges, imatges predissenyades o importades des d'imatges de l'ordinador. Aquestes presentacions t'ajuden a sintetitzar.

Quan realitzem una presentació, hauriem de tenir en compte la presentació, els colors, tipus de lletres, efectes d'aquestes, fons que puguin fer que les lletres no es llegeixin bé... Tot ha de ser adequat, ja que així facilitem la lectura.

El sistema és bastant senzill: es creen "diapositives" que contenen informació, en format de text, dibuixos, gràfics o vídeos. Per formar aquestes diapositives es pot escollir entre una gran varietat de plantilles redissenyades.

Quan obriu el programa de Power Point, veureu al costat dret el panell seleccionat el disseny i estil de diapositives. En la fotografia següent, podreu veure la gran varietat de plantilles per fer servir per a les diapositives de la nostra presentació.

Quan decidim quin model de diapositives volem utilitzar, ens apareix aquesta pantalla.

Al costat esquerre, hi ha una barra on es visualitzarà les diapositives que es vagin creant. El centre del panell, és la zona de treball de les diapositives. A la part superior (rectangle de color vermell) apareixen les diferents eines que ens facilita Power Point: Inici, temes,taules de gràfics, SmartArt, transicions, animacions, presentacions amb diapositiva i per última revisar.

¿Com hauria de ser una presentació ben feta?

1) Seleccionar la informació: Primera diapositiva amb una portada que porti un títol original i cridaner. Fer un índex on apareguin els parts que formin la presentació que és farà. Buscar informació adequada, agafar les idees principals i posar-les a les diapositives.

2) Evitar les plantilles prefabricades: Utilitzar plantilles originals fetes o editades per nosaltres. Utilitzar un color de fons obscurs i les lletres clares o un fons clar i les lletres obscures.

3) Triar bé la grandària i font de la lletra: Lletra llegible i gran, font original i adequada.

4) Imatges, animacions i sons: La presentació ha de ser cridanera, imatges cridaneres i adequades, no abusar dels sons i de les animacions.

5) No mirar i llegir contínuament les diapositives.

6) Connectar amb el públic: vocalitzar i pronunciar correctament, mirar a tot el públic (no solament a una part) i sobretot, no donar-li l'esquena al públic.

Exemple:

¿Com no hauria de ser una presentació?

1) Massa informació: Lletra petita, molt text.

2) Plantilles de les diapositives: Utilitzar les típiques plantilles de Power Point. Barrejar els colors del fons de la diapositiva i de les lletres.

3) Font de la lletra: Utilitzar fonts il·legibles (lletres molt petites, juntes i en quantitat).

4) Imagenes, animacions i sons: Posar imagenes que no tinguin res a veure amb l'exposat, posar moltes animacions i totes iguals, posar sons que puguin fer distreure a l'espectador.

5) Llegir les diapositives constantment i no mirar als espectadors.

6) Connectar amb el públic: donar l'esquena, no mirar en exposar o no tenir clar el que has de dir.

Exemple:

Aquesta eina per crear presentacions ja la coneixia des de fa molts anys. Sincerament, crec que no era necessari utilitzar una de les classes de GTIC a la universitat ja que tothom la sabia fer utilitzar. M'hauria agradat més que m'expliquessin una altra eina, com totes les explicades que m'han servit de moltes classes per saber com funcionen i poder treure el màxim profit d'elles. 

A comparació amb un altre programa de presentacions, com pot ser Prezi, personalment m'agrada molt més realitzar les meves presentacions amb aquest últim programa que amb el Power Point, ja que les presentacions queden molt més divertides i originals.