miércoles, 6 de noviembre de 2013

Maria Mercè Marçal i Serra

Maria-Mercè Marçal (Barcelona, 1952-1998). Poeta, traductora i narradora. Tot i haver nascut circumstancialment a Barcelona es considera sempre d'Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell), població on passa tota la infància. Llicenciada en Filologia Clàssica, exerceix de catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes en diversos instituts. Es dóna a conèixer l'any 1977 amb el recull de poemes Cau de llunes (Premi Carles Riba 1976). Des d'aleshores publica diversos poemaris, l'últim del quals, Desglaç, recull l'obra escrita entre el 1984 i el 1988. L'escriptora publica també la novel·la La passió segons Renée Vivien (Premi Carlemany 1994), que obté diverses distincions de la crítica. Com a traductora, aporta al català obra de Colette, Yourcenar i Leonor Fini. 

L'any 1973 és cofundadora de l'editorial Llibres del Mall. A més de prendre part activament en la vida literària catalana, participa en la política i en moviments cívics com el feminista, que no abandona mai. Alguns cantautors catalans han posat música i veu als seus poemes, com per exemple Marina Rossell, Ramon Muntaner, Teresa Rebull, Celdoni Fonoll i Maria del Mar Bonet. 

Va ser membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.


Premis
  • Premi Carles Riba de poesia (1976): Cau de llunes. 
  • Jocs Florals de Barcelona (1981), Flor Natural: "Raval d'amor: variacions sobre una mateixa onada". 
  • Premi de poesia López-Picó (1985): La germana, l'estrangera. 
  • Premi Internacional ALGWE (1990). Festival Anticipations de París. 
  • Premi Carlemany de novel·la (1994): La passió segons Renée Vivien. 
  • Escriptora del mes, a l'Institució de les Lletres Catalanes (gener de 1995). 
  • Premi de la Crítica (1995): La passió segons Renée Vivien. 
  • Premi Joan Crexells (1995): La passió segons Renée Vivien. 
  • Premi Crítica Serra d'Or (1995): La passió segons Renée Vivien. 
  • Premi Prudenci Bertrana (1995): La passió segons Renée Vivien. 
  • Premi de la Institució de les Lletres Catalanes (1996): La passió segons Renée Vivien
A Cadaqués, ja en tractament per la malaltia, al costat de la seva mare i la seva filla (1997)


Per començar la classe d'avui, hem escoltat el següent poema d'ella:

A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.


I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

No hay comentarios:

Publicar un comentario