Guió conjunt de la classe
- El guió és la carcassa del discurs, conjunt d'idees principals, ordenades (segons l'objectiu o finalitat de l'autor), diferenciar el guió (propi) i el suport o material complementari. El guió concebut com a eina de suport no com a falta de preparació.
- Respondre les 4 preguntes (elements bàsics): per què? (correspon a l'objectiu= informar, etc), què? (correspon al registre= on tenim l'estructura del guió), qui?(correspon al destinatari, públic= per respondre utilitzar recorsos com anar abans demanar opinions, etc), com? (mitjans de suport).
- Llenguatge oral, clar, breu i concís. No es tracta de resumir, sinó trobar la paraula indicada. S'aconsegueix ser clar utilitzant frases curtes, utilitzant un ordre gramatical lògic (subjecte+verb), substituir les frases negatives per altres de positives (per tenir més facilitat d'expressió i enteniment, frases passives per actives)
- Naturalitat en trobar l'exposició oral, no és innat sinó que es pot treballar mitjançant diferents tècniques. Finalitat: argumentar convençuts.
- No abusar dels mitjans audiovisuals, la paraula ha de seguir tenint un aspecte rellevant. Utilitzar-ho únicament com a suport.
- Retroalimentació (feedback): t'alimentes de reacció del públic envers el teu discurs, requereix tenir un cert grau d'empatia i saber adaptar la informació.
- Locució: la veu (volum o intensitat = equival al cos de la lletra, vocalització (dicció) i articulació = produir tots els sons de la llengua,velocitat i actitud = com et mostres, alegre, seriós, distant...), entonació, respiració i silenci.
Estructura del discurs
- Introducció: en què es presenten el tema i els objectius.
- Desenvolupament: en què és transmeten les informacions en un cert ordre lògic.
- Conclusió: en què es fa una síntesi final es tanca el discurs.
Introducció
"Allò que comença bé ja està mig acabat"
Per dues raons:
- En el públic: capta l'atenció i crea l'expectació necessària per mantenir-la.
- En l'orador: aporta recursos en un moment que sol generar inseguretat: el principi de qualsevol intervenció.
Fórmules introductòries
- Definició: breu comentari sobre el títol del tema.
- Presentació d'objectius: explicar-los motiva i centra l'atenció dels oients.
- Presentació del guió: molt apropiar per a discursos expositius i per a sessions pràctiques.
- Preguntes: una manera d'anticipar-se.
- Lectura mental: esmentar algunes preconcepcions que hipotèticament té l'auditori.
- Documentació: mostrar alguna notícia o dades recents. Cal escollir-ne de senzilles, fàcils.
- Afirmació provocadora: donar una opinió atrevida, una dada espectacular…
- Anècdota: historieta ben escollida o una anècdota personal, amb certa intriga i que condueixi al tema; breu i relacionada amb el tema.
Desenvolupament
Selecció i ordre de les idees segons l'objectiu del discurs:
- Per informar:
- Estructura cronològica.
- Per a convèncer:
general que explica toga la informació anterior i que funciona com a conclusión
D'específic a general.
Conclusió
Funcions bàsiques:
- Tancar el discurs.
- Sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge.
- Deixar una bona impressió final en les persones que ene han escoltat.
Té un efecte determinant en la fixació de continguts.
Fòrmules de tancament
- Repetir la introducció
- Resumir els punts principals
- Invitació a l'acció
- Anunci d'un esdeveniment futur
- Promesa
- Apel·lar als sentiments
La llengua del discurs expositiu
- Neutra, precisa i accessible
- No influïda per la prosa escrita o tècnica
- Cal oferir definicions dels termes més especialitzats o abstractes
- Són necessaris:
conseqüència, no obstant això, en canvi…
-Marcadors textuals: en primer lloc, en segón lloc, d'una banda, de l'altra…
No hay comentarios:
Publicar un comentario