Què és per un mestre la veu?

Per a un mestre la veu és:

• El suport de la comunicació
• Expressió de ser
• Eina del ser (vehicle i referent)
• La veu és un instrument

La veu per nosaltres, com a futur mestres és un conjunt de sons, un instrument, mitjà de comunicació, una eina per expressar el que volem... És un reflex del qual sentim, de l'estat interior i anímic i del pensament entre altres Quan intentem millorar-la hem de pensar en aquelles tres "v": velocitat, volum i varietat. Hem de vigilar el to, és a dir, a què no sigui agressiu, incrèdul, etc. Transmet com som amb el nen.

L'actitud té a veure amb la veu, la manera d'actuar i mostrar-se. La veu forma part del físic, és a dir, forma part de nosaltres i no es pot canviar. Des d'on em situo jo al públic. L'eina del treball, vehicle i referent per als nens. La veu del mestre és un referent constant per als infants, per tant té un paper important i ha de tenir en compte com l'utilitzem a les aules. Podem fer-la servir per connectar amb ells i ells amb nosaltres.

La zona cervical està molt connectada amb la laringe i per això afecta molt la veu. Si algun dels òrgans, que formen part de l'aparell vocal, no són cuidats (fred, calor…) pot ser que es faci malbé. Hem de tenir-ne cura com a instrument fràgil que és.
La zona pélvica alienada amb les espatlles és la manera de tenir una posició correcta per parlar. Un petit canvi en el cos fa caviar la veu.

Personalment, considero que els mestres hi han de mantenir una tonalitat de veu i una manera de transmetre informacions de manera que les tres "v" es complexin. Els alumnes tindran molt en compte la tonalitat i l'actitud del mestre a les aules.

Llibre recomenat per a llegir: Orientacions de la veu.

Per a què ens serveix la poesia?

L'11 de novembre de 2008 la Mestra Anna Pérez va oferir a Blanquerna una conferència sobre els blocs i l'educació, a la qual m'agradaria haver assistit.

Ana Pérez, conferència 2008

Aquest és el vídeo de la conferència, on Anna Pérez ens informa de com s'apliquen actualment les noves tecnologies a les aules:

La societat es mou en aquest entorn. Internet multimèdia i virtual. Hi ha molta interactivitat. Mes respectadors i creadors de continguts. Els blogs ens permeten agrupar continguts multimèdia. Augmentar la participació. Els bloggers permeten fer xarxa. Els blogs són una eina pública. Poden ser una reflexió, no tan sols un espai de coneixements. Ens permet mantenir el contacte amb altra gent que també escriu en el seu blog.
L’estructura educativa d‘aquests moments: el professorat del segle XX, alumnes del segle XXI. Tenen més a l’abast les noves eines d’internet.El llenguatge dels nens i nenes (+10) és més tecnològic. El llenguatge de l’escola moltes vegades prohibeix a aquest llenguatge tècnic. La pregunta és: Els estem preparant per viure amb les noves tecnologies amb les quals viuran després? Seran útils aquestes noves tecnologies? Hem d’educar als futurs joves amb responsabilitat en aquest àmbit.
El nivell de competències de cada persona és diferent. Cadascú tindrà una facilitat i desenvolupament més elevat en un àmbit o en un altre. Ha d'haver-hi unes competències bàsiques, ja que cada cop més la tecnologia forma part de les nostres vides i a les aules.

(Blocseducacio_Blanquerna from Anna Pérez)

Illustrator: Allan Stochholm (Danish Ministry of Education)

Les TIC a les aules

Acció organitzada, infraestructuralment i metodològica, que pretén incorporar persones, sigui quin sigui el seu punt de partida i la seva condició social o cultural, als corrents de coneixement i activitat desenvolupades entorn de les TIC. És un procés educatiu, de formació contínua, on les persones incorporen a la seva activitat habitual noves maneres de fer, convertint-se en agents actius del seu propi desenvolupament i s'incorporen a un nou model de societat. Facilita que tota la població conegui la utilització i les conseqüències de l'ús de les TIC per evitar les desigualtats, injustícies i situacions que s'han succeït en la nostra història com producte d'altres desigualtats. Desenvolupa la comunicació entre els ciutadans.

És un mitjà per a desenvolupar la independència i l'autonomia personal en l'ús de les tecnologies i assolir capacitat suficient per a aprendre i acumular coneixements, innovar i actuar, aprofitant noves possibilitats de relacionar-se.

Objectius generals

• Comprendre la naturalesa de les TIC com a objecte i producte tecnològic.

• Dominar les estructures i els conceptes necessaris per utilitzar eficaçment les TIC.

• Dominar les destreses bàsiques necessàries per a la utilització de les TIC.

Aquesta taula l'hem de tenir en compte constantment en la nostra tasca com a mestres:

Competències digitals

L'11 de novembre de 2008 la Mestra Anna Pérez va oferir a Blanquerna una conferència sobre els blocs i l'educació, a la qual m'agradaria haver pugut presenciar.

Ana Pérez, conferència 2008

Aquest és el vídeo de la conferència, on Anna Pérez ens informa de com s'apliquen actualment les noves tecnologies a les aules:

La societat es mou en aquest entorn. Internet multimèdia i virtual. Hi ha molta interactivitat. Mes respectadors i creadors de continguts. Els blogs ens permeten agrupar continguts multimèdia. Augmentar la participació. Els bloggers permeten fer xarxa. Els blogs són una eina pública. Poden ser una reflexió, no tan sols un espai de coneixements. Ens permet mantenir el contacte amb altra gent que també escriu en el seu blog.
L’estructura educativa d‘aquests moments: el professorat del segle XX, alumnes segle XXI. Tenen més a l’abast les noves eines d’internet.El llenguatge dels nens i nenes (+10) és més tecnològic. El llenguatge de l’escola moltes vegades prohibeix a aquest llenguatge tècnic. La pregunta és: Els estem preparant per viure amb les noves tecnologies amb les quals viuran després? Seran útils aquestes noves tecnologies? Hem d’educar als futurs joves amb responsabilitat en aquest àmbit.
El nivell de competències de cada persona és diferent. Cadascú tindrà una facilitat i desenvolupament més elevat en un àmbit o en un altre. Ha d'haver-hi unes competències bàsiques, ja que cada cop més la tecnologia forma part de les nostres vides i a les aules.

(Blocseducacio_Blanquerna from Anna Pérez)

Illustrator: Allan Stochholm (Danish Ministry of Education)

Les TIC a les aules

Acció organitzada, infraestructuralment i metodològica, que pretén incorporar persones, sigui quin sigui el seu punt de partida i la seva condició social o cultural, als corrents de coneixement i activitat desenvolupades entorn de les TIC. És un procés educatiu, de formació contínua, on les persones incorporen a la seva activitat habitual noves maneres de fer, convertint-se en agents actius del seu propi desenvolupament i s'incorporen a un nou model de societat. Facilita que tota la població conegui la utilització i les conseqüències de l'ús de les TIC per evitar les desigualtats, injustícies i situacions que s'han succeït en la nostra història com producte d'altres desigualtats. Desenvolupa la comunicació entre els ciutadans.

És un mitjà per a desenvolupar la independència i l'autonomia personal en l'ús de les tecnologies i assolir capacitat suficient per a aprendre i acumular coneixements, innovar i actuar, aprofitant noves possibilitats de relacionar-se.

Objectius generals

• Comprendre la naturalesa de les TIC com a objecte i producte tecnològic.

• Dominar les estructures i els conceptes necessaris per utilitzar eficaçment les TIC.

• Dominar les destreses bàsiques necessàries per a la utilització de les TIC.

Aquesta taula l'hem de tenir en compte constantment en la nostra tasca com a mestres:

El bon comunicador

Un bon comunicador ha de complir els següents requisits:

1. Has de ser clar i concís: Per tal de comunicar les pròpies idees de la millor manera possible, es desenvolupin en el context que es desenvolupin, és important ser clar i concís. El missatge ha de ser clar per tal de que la gent l’entengui i no has de gastar més temps del necessari o la gent pot deixar de parar atenció.

2. Has d'entendre a la pròpia audiència: Per poder comunicar-se d’una manera satisfactòria amb l'audiència s'ha de ser conscient del context en que un es troba. Es té més possibilitats de que el missatge arribi si hom coneix l’audiència a la que es dirigeix, i la millor manera de fer això es fent preguntes i escoltant atentament.

3. El missatge s'ha d'ajustar a les necessitats de l'audiència: Un cop que s'és capaç d’entendre a l'audiència s'ha d’assegurar que el missatge connecta amb les seves “necessitats” . Si ells tenen una cosa més important al cap, no paren atenció. 

4. Centrat en la teva audiència: A més de pensar en les seves necessitats, has d’inscriure’t entre ells. Utilitzar paraules com vosaltres o nosaltres en lloc de “jo”.

5. Centrat en les coses positives: Sempre que sigui possible. Això ajuda a crear un ambient positiu en la relació.

6. Admet els teus errors: Si comets un error, sigui del tipus que sigui, has de ser capaç d’acceptar la culpabilitat del error i demanar disculpes tan aviat com sigui possible. Has de ser proper.

7. Escolta i fes preguntes: Tot i ser la persona que està exposant, has de ser capaç d’escoltar la teva audiència per tal d’aprendre més sobre aquesta. Com deia Covey: “intenta primer comprendre i seràs comprès”.

8. Utilitza històries: Si les utilitzes correctament, et comunicaràs de manera més efectiva. Les històries et permeten connectar amb el púbic i t’ofereix un marc on reflectir les teves idees. Els grans comunicadors sempre expliquen històries, perquè això ajuda a aquells que t’estan escoltant a recordar-te.

9. Tenir les idees molt clares abans de començar a parlar: t’has de preparar de la manera que consideris convenient: esquemes, resums, un petit redactat, etc.

10. Demostra entusiasme: Si no estàs d’humor és molt difícil captar l’atenció de la teva audiència. Has de parlar amb emoció: que es vegi que el que estàs exposant et sembla interessant.

11. Relaxat: Tu ets qui té la informació i l’experiència, per tant, el millor que pots fer és expressar-les amb naturalitat. Posar-te nerviós només et servirà per a expressar pitjor les teves idees. Pren-te un minut si és necessari i relaxa’t: si tens les idees en ordre, segur que et resulta més fàcil. 

12. Digues la veritat: No exageris ni especulis: si no saps una resposta, no n’inventis una; el millor que pots fer és prometre esbrinar-la i fer-ho tant ràpid com et sigui possible.

13. No donis les males noticies “per fascicles”: És millor donar-les d’una sola vegada i amb claredat, i, si és possible, acompanyar-les de solucions: això si, les hem de dimensionar en la seva justa mesura, no hem de fer que semblin major del que en realitat són.

14. No suposis que el púbic té coneixements del teu tema: Has de tractar de no utilitzar llenguatge massa tècnic no “obviïs” coses. És molt possible que el teu públic no entengui alguna cosa i que, per tant, perdi atenció. Utilitza un llenguatge comú.

15. Envia idees que el públic no oblidi i destaca-les: Una de les coses més importants, sinó la més important de totes, és saber subratllar les parts més importants del nostre discurs. Això és important per tal de que el públic retingui el nostre missatge

Com realitzar el treball?

Fase 1 Informació Recollir Cercar Seguir Ordenar Anotar [ Twitter, Facebook (volum informació) ]

Fase 2 Transformar la informació Expressar Transformar

A partir de tot això arribarem al coneixement del autor/bon comunicador.

Ens em de imaginar que els nostres companys no el coneixen de res i presentar-lo amb informació suficient.

Exemples:

• Artefacte digital de seguiment: és una presentació (PANTALLAZOS Twitter: piulades amb els dies i a qui retwitteja // Facebook: posar el que escriu)
  
  
• Artefacte final: blog on s’explica al detall el seguiment del treball, les finalitats/intencions i conclusions finals→ presentació, breu explicació del treball, declaració d’intencions (biografia), conclusió, reflexió final.
  (posar links amb les seves webs d’interès, Facebok, Twitter, blog, Instagram…)

Scoop.it!

Scoop.it! permet fer el seu propi registre i compartir-lo amb altres persones. Es tracta d'un sistema que ens permet compartir contingut que trobem o ens sembli útil a la xarxa creant una espècie de blog personal compost per material i recursos que vulguem consultar a posteriori.

Scoop.it ens permet crear diversos canals, donar-los un títol i dotar-los d'una descripció, i després haurem d'alimentar aquests canals amb els enllaços que anem descobrint i que vulguem conservar a mesura que anem navegant per Internet dia a dia.

L'aplicació t'ofereix un bookmarklet que pots prémer en el teu navegador quan, per exemple, estiguis llegint una web interessant; Així, et quedarà afegida al teu propi canal, amb el seu títol, un resum i una imatge representativa de la mateixa.

A més s'integra amb Twitter i Facebook, és un sistema visual, que també et permet crear articles partint de zero, compartir una adreça RSS i compta amb un giny per integrar en el teu web o blog i permetre així que uns altres et segueixin.

Com funciona?

1) Escollir tema o "topic"
La primera etapa consisteix a escollir el tema o "topic" que serà objecte de "curació de continguts", és a dir la selecció de pàgines web que se seguiran, els extractes de la qual després seran ordenats en vinyetes en un periòdic personalitzat.

2) Administrar i personalitzar la seva vigilància d'informacions
Per a cada tema creat, és possible efectuar filtres de cerca amb la finalitat de fer més especialitzada la vigilància. 

La fitxa "Manage" permet:

• Canviar les paraules clau ("search sources") a partir de les quals Scoop.it va a buscar continguts pertinents.
• Buscar paraules clau particulars en les fonts de la seva elecció: Twitter, cerca en Google, cerca en els blog Google, cerca en Slideshare, etc.
• Enriquir la seva vigilància de fonts personals ("advanced opcions"): comptes o llestes Twitter, feeds RSS.
• Incloure o excloure certes paraules clau de cerques.

3) Curació de la informació

La curació consisteix en:

• Escollir entre les diferents fonts visualitzades, les pàgines web més pertinents.
• Publicar (Scoop it) els continguts seleccionats en el seu periòdic.

Com parlar bé en públic

(Autors del llibre: Joana Rubio i Francesc Puigpelat)

Guió conjunt de la classe

• El guió és la carcassa del discurs, conjunt d'idees principals, ordenades (segons l'objectiu o finalitat de l'autor), diferenciar el guió (propi) i el suport o material complementari. El guió concebut com a eina de suport no com a falta de preparació.

• Respondre les 4 preguntes (elements bàsics): per què? (correspon a l'objectiu= informar, etc), què? (correspon al registre= on tenim l'estructura del guió), qui?(correspon al destinatari, públic= per respondre utilitzar recorsos com anar abans  demanar opinions, etc), com? (mitjans de suport).

• Llenguatge oral, clar, breu i concís. No es tracta de resumir, sinó trobar la paraula indicada. S'aconsegueix ser clar utilitzant frases curtes, utilitzant un ordre gramatical lògic (subjecte+verb), substituir les frases negatives per altres de positives (per tenir més facilitat d'expressió i enteniment, frases passives per actives)

• Naturalitat en trobar l'exposició oral, no és innat sinó que es pot treballar mitjançant diferents tècniques. Finalitat: argumentar convençuts.

• No abusar dels mitjans audiovisuals, la paraula ha de seguir tenint un aspecte rellevant. Utilitzar-ho únicament com a suport.

• Retroalimentació (feedback): t'alimentes de reacció del públic envers el teu discurs, requereix tenir un cert grau d'empatia i saber adaptar la informació.

• Locució: la veu (volum o intensitat = equival al cos de la lletra, vocalització (dicció) i articulació = produir tots els sons de la llengua,velocitat i actitud = com et mostres, alegre, seriós, distant...), entonació, respiració i silenci.

Estructura del discurs

• Introducció: en què es presenten el tema i els objectius.
• Desenvolupament: en què és transmeten les informacions en un cert ordre lògic.
• Conclusió: en què es fa una síntesi final es tanca el discurs.

Introducció

"Allò que comença bé ja està mig acabat"

Per dues raons:

• En el públic: capta l'atenció i crea l'expectació necessària per mantenir-la.

• En l'orador: aporta recursos en un moment que sol generar inseguretat: el principi de qualsevol intervenció.

Fórmules introductòries

• Definició: breu comentari sobre el títol del tema.
• Presentació d'objectius: explicar-los motiva i centra l'atenció dels oients.
• Presentació del guió: molt apropiar per a discursos expositius i per a sessions pràctiques.
• Preguntes: una manera d'anticipar-se.
• Lectura mental: esmentar algunes preconcepcions que hipotèticament té l'auditori.
• Documentació: mostrar alguna notícia o dades recents. Cal escollir-ne de senzilles, fàcils.
• Afirmació provocadora: donar una opinió atrevida, una dada espectacular…
• Anècdota: historieta ben escollida o una anècdota personal, amb certa intriga i que condueixi al tema; breu i relacionada amb el tema.

Desenvolupament

Selecció i ordre de les idees segons l'objectiu del discurs:

• Per informar:

         - Estructura descriptiva.

         - Estructura cronològica.

• Per a convèncer: 

       - Estructura inductiva o SAP: informació de casos concrets per arribar a la idea  
      general que explica toga la informació anterior i que funciona com a conclusión    
      D'específic a general.

Conclusió

Funcions bàsiques:

• Tancar el discurs.

• Sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge.

• Deixar una bona impressió final en les persones que ene han escoltat.

Té un efecte determinant en la fixació de continguts.

Fòrmules de tancament

• Repetir la introducció

• Resumir els punts principals

• Invitació a l'acció

• Anunci d'un esdeveniment futur

• Promesa

• Apel·lar als sentiments

La llengua del discurs expositiu

• Neutra, precisa i accessible

• No influïda per la prosa escrita o tècnica

• Cal oferir definicions dels termes més especialitzats o abstractes

• Són necessaris: 

               -Connectors lògics que cohesionin el discurs perquè, per tant, en                           
                conseqüència, no obstant això, en canvi…
               -Marcadors textuals: en primer lloc, en segón lloc, d'una banda, de l'altra…

Decàleg del lector

Daniel Pennac

Daniel Pennac, nascut Daniel Pennacchioni (Casablanca, 1 de desembre de 1944) és un escriptor francès nascut al Marroc. Provinent d'una família militar, va passar la seva infància en terres africanes i del sud-est asiàtic i la seva joventut a Niça, on es va graduar en lletres i es va decantar per l'ensenyament.

Després d'iniciar la seva activitat literària amb llibres per a nens, va adquirir gran popularitat gràcies a les novel·les de la saga al voltant de la família Malaussène * (pertanyent a la novel·la negra, a la qual arribà arran d'un viatge al Brasil), encara que també ha escrit altres novel·les, els esmentats llibres per a nens, assaigs, ... D'aquests és cèlebre el titulat Com una novel·la, en què enumera els drets del lector.

La saga malausseniana gira al voltant de Benjamin Malaussène, germà gran i cap d'una família que viu al multicultural i marginal barri de Belleville, a París (França). Allà es desenvoluparan les trepidants aventures i desventures d'aquesta família i el seu variat entorn, que inclouen romanç, crim, amistat, ... tot això narrat amb un estil àgil i col·loquial. Segons va confessar en una entrevista a Ricardo Abdahllah, "El principi narratiu de les meves obres és l'error, l'humor neix d'aquí".

El 2007 va rebre el Premi Renaudot per la seva obra Chagrin d'Ecole (Mal d'escola). 

Va elaborar un decàleg sobre el dret del lector:

1. Dret a no llegir
2. Dret a saltar-nos planes
3. Dret a no acabar un llibre
4. Dret a rellegir
5. Dret a llegir qualsevol cosa
6. Dret al ‘bovarisme’ (*)
7. Dret a llegir a qualsevol lloc
8. Dret a fullejar
9. Dret a llegir en veu alta
10. Dret a callar

(*) El Bovarisme consisteix en una alteració del sentit de la realitat per la qual una persona es considera un altra que no és. El terme prové de novel·la  Madame Bovary.

Maria Mercè Marçal i Serra

Maria-Mercè Marçal (Barcelona, 1952-1998). Poeta, traductora i narradora. Tot i haver nascut circumstancialment a Barcelona es considera sempre d'Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell), població on passa tota la infància. Llicenciada en Filologia Clàssica, exerceix de catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes en diversos instituts. Es dóna a conèixer l'any 1977 amb el recull de poemes Cau de llunes (Premi Carles Riba 1976). Des d'aleshores publica diversos poemaris, l'últim del quals, Desglaç, recull l'obra escrita entre el 1984 i el 1988. L'escriptora publica també la novel·la La passió segons Renée Vivien (Premi Carlemany 1994), que obté diverses distincions de la crítica. Com a traductora, aporta al català obra de Colette, Yourcenar i Leonor Fini. 

L'any 1973 és cofundadora de l'editorial Llibres del Mall. A més de prendre part activament en la vida literària catalana, participa en la política i en moviments cívics com el feminista, que no abandona mai. Alguns cantautors catalans han posat música i veu als seus poemes, com per exemple Marina Rossell, Ramon Muntaner, Teresa Rebull, Celdoni Fonoll i Maria del Mar Bonet. 

Va ser membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Premis Premi Carles Riba de poesia (1976): Cau de llunes.  Jocs Florals de Barcelona (1981), Flor Natural: "Raval d'amor: variacions sobre una mateixa onada".  Premi de poesia López-Picó (1985): La germana, l'estrangera.  Premi Internacional ALGWE (1990). Festival Anticipations de París.  Premi Carlemany de novel·la (1994): La passió segons Renée Vivien.  Escriptora del mes, a l'Institució de les Lletres Catalanes (gener de 1995).  Premi de la Crítica (1995): La passió segons Renée Vivien.  Premi Joan Crexells (1995): La passió segons Renée Vivien.  Premi Crítica Serra d'Or (1995): La passió segons Renée Vivien.  Premi Prudenci Bertrana (1995): La passió segons Renée Vivien.  Premi de la Institució de les Lletres Catalanes (1996): La passió segons Renée Vivien A Cadaqués, ja en tractament per la malaltia, al costat de la seva mare i la seva filla (1997) Per començar la classe d'avui, hem escoltat el següent poema d'ella: A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.