Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat

Un discurs ben estructurat ha de tenir aquestes tres parts.

• Introducció
• Desenvolupament
• Conclusions

Una bona introducció, en la qual es presenten el tema i els objectius. En aquesta s'ha de coptar la atenció del públic i crear d'una manera original expectació per mantenir l'atenció de la gent. L'orador, moltes vegades es sent insegur al realitzar aquesta introducció, per això ha de buscar recursos per fer-la atraïent.

Un desenvolupament on es transmeten les informacions en un cert ordre lògic. Per a informar s'utilitza una estructura descriptiva o una estructura cronològica. I per convèncer, una estructura més inductiva o SAP, on l'informació de casos concreta per arribar a la idea general que explica tota la información anterior i que funciona com a conclusió. 

I unes conclusions on es fa una síntesi final i es tanca el discurs. Es sitetitzen les idees principals i oferir una visió global del missatge i deixar una bona impressió dinal en les persones que ens han escoltat. La manera de la qual podem tencar el discurs pot ser, repetir la introducció, resumir els punts principals, invitaciño a l'acció, anunci d'un esdeveniment futur o apel.lar als sentiments.

La llengua del discurs expositiu ha de ser neutra, precisa i accessible. No ha de ser fluïda per la prosa escrita o tècnica. Cal oferir definicions dels termes més especialitzats o abstractes. Són necessaris connectors lògics que cohesionin el discurs i marcadors textuals.

Consells de com parlar bé en públic:

1. Missatge segur
   Assegura el missatge principal: “Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat”.
   
   
2. Començar bé
   Les primeres frases d’un orador són claus per interessar el pública.
   
   
3. Qualitat o quantitat?
   “Més val parlar molt de poques coses que poc de moltes.”
   
   
4. Per començar, el més important
   La informació que es dóna a la primera part d’una presentació és la que es recorda més.
   
   
5. L’auditori et veu i t’escolta
   Recorda que l’auditori no només rep informació per l’oïda, sinó també per la vista.
   
   
6. Prohibit excusar-se
   No s’ha d’oblidar que els assistents han fet un esforç per assistir a escoltar-nos.
   
   
7. Compte amb la gràcia!
   Convé mantenir sempre el bon gust en allò que s'explica.
   
   
8. La mirada, complement indispensable
   Una mirada franca i directa és senyal que s’ha establert contacte amb l’interlocutor.
   
   
9. Silenci, per començar
   Els millors oradors, com els millors músics, són els que coneixen el valor del silenci.